dijous, 19 de desembre del 2013

Repensar l’Estat: l’oportunitat de la crisi catalana


El debat sobre l’encaix institucional de Catalunya en el context ibèric i europeu omple cada dia centenars de pàgines de diari, hores de informatius radiofònics, bona part dels debats i els informatius televisius. La política institucional, a Catalunya i a Espanya, gira, en bona mesura, sobre aquest tema, de manera que no hi ha sessió parlamentària o compareixença pública en que la qüestió no sigui abordada directament o indirectament pels responsables polítics.
En aquest debat, els actors solen utilitzar amb profusió abstraccions i metàfores territorials -“Catalunya”, “Madrid”, “Espanya”, “Europa”,...- de tal manera que podria sembla que allò que està en conflicte són els mateixos territoris i no pas grups socials portadors d’interessos econòmics, trets culturals i projectes polítics diversos. De la mateixa manera, arguments sobre qüestions eminentment territorials, que es troben en el mateix centre del debat, como ara la utilització dels recursos naturals, el repartiment de les finances públiques, la planificació i gestió de les infraestructures, les dinàmiques urbanes o l’articulació cultural i lingüística del territori són sovint objecte de simplificacions i, en no poques ocasions, de veritables manipulacions.
Aquest estat de coses és afavorit pel fet que, deixant a part d’algunes notables excepcions, les aportacions a aquest debat des de la reflexió geografia -catalana i del conjunt d’Espanya- han estat més aviat escasses. Es tracta d’una mancança ben lamentable, ja que, el pensament territorial crític, l’anàlisi i la reflexió geogràfica, podria contribuir a fer el debat més entenedor, constructiu i, eventualment més fructífer. No es tracta, òbviament de que els professionals de l’anàlisi i la gestió del territori hagin de tenir una opinió unànime sobre la crisi catalana, ben lluny d’això. El què cal és que els geògrafs contribueixin a clarificar els termes del debat, a construir anàlisis sòlides i a dreçar alternatives, amb les eines que els són pròpies: la combinació dels raonaments a diversos nivells d’escala, l’explicació de les dinàmiques territorials, la discussió sobre el recursos, la comprensió de la relació entre la societat i el territori, la crítica de les construccions ideològiques sobre l’espai i a partir de l’espai.  
Tot just ara acaba de aparèixer una obra que es proposa, amb tota la modèstia que és del cas, aconseguir una certa inflexió en aquest àmbit. Es tracta del volum Repensar el territorio.Crisis económica, conflictos territoriales e identidades políticas en España, editat per Josefina Gómez Mendoza, Rubén C. Lois i Oriol Nel·lo. El llibre aplega un conjunt d’aportacions al debat sobre la crisi catalana i la situació geopolítica espanyola  a partir del diàleg i els treballs d'una vintena de geògrafs procedents d’universitats d’Andalusia, Catalunya, Castella, Galicia, les Illes Balears, Madrid, el País Basc i el País Valencià, que es varen reunir a Toledo, el passat mes d’abril, per debatre el tema.
Així, el lector hi trobarà treballs sobre:
El punt de partida: la crisi catalana (amb aportacions de Maria Dolors Garcia Ramon, Josefina Gomez Mendoza, Jaume Font i Oriol Nel·lo)
La qüestió dels recursos i de l’equitat territorial (Maria Luisa Gómez Moreno, Eugenio Ruiz Urrestarazu, Rubén C. Lois i Julio Muñoz)
Finançament i geopolítica de les infraestructures (Guillermo Morales, Josefina Cruz Villalón i Josep Vicent Boira)
L’encaix cultural i lingüístic (Oriol Nel·lo, Jorge Olcina i Onofre Rullan)
Les possibilitats de reforma de l’Estat en el context europeu (Josefina Gómez Mendoza, Florencio Zoido, Rafael Mata i Juan Ignacio Plaza).
Les aportacions dels autors expressen, evidentment, arguments científics i posicions cíviques plurals i diverses. Tanmateix, coincideixen en la necessitat de concebre la crisi catalana i el debat que ha suscitat com una oportunitat per tal de repensar l’Estat: repensar l'Estat, la política i el territori per avançar cap a noves formes d’articulació institucional que permetin superar les limitacions actuals i promoure més alts nivells de democràcia i d’equitat.
El llibre ha estat publicat per la Universidade de Santiago de Compostel·la en format paper i ebook i es pot obtenir en el seu Servizo de Publicacións e Intercambio Científico.