El Mapa de la Innovació Social a Catalunya

El projecte de recerca  Barris desafavorits davant la crisi: segregació urbana, innovaciósocial i capacitat cívica ha emprès la construcció del Mapa de la InnovacióSocial a Catalunya. L’objectiu de la proposta consisteix en referenciar aquelles iniciatives socials que tenen per objectiu de fer front als efectes de la crisi econòmica en els barris, viles i pobles de Catalunya amb una voluntat innovadora. Així, s’hi tracta de referenciar totes aquelles iniciatives que cerquen no només de pal·liar el deteriorament de les condicions de vida com a conseqüència de la crisi i de la reducció de les polítiques públiques, sinó també de plantejar alternatives a econòmiques i socials a la situació actual. D’aquesta manera, el projecte resulta complementari de l’anàlisi de les dinàmiques desegregació urbana a Catalunya, realitzades en el marc del mateix estudi, amb els resultats que ja hem tingut ocasió de debatre aquí.

El Mapa de la Innovació Social és obert, doncs, a incloure totes les iniciatives nascudes dels moviments ciutadans que tinguin per objectiu conjunyir la lluita contra els efectes de la crisi amb l’impuls de la organització de la ciutadania i la construcció de formes alternatives –més equitatives i sostenibles- per a la provisió de les necessitats bàsiques. D’aquesta manera el Mapa inclou iniciatives de cinc tipus:

1. Solidaritat ciutadana: bancs de temps, moviments antidesnonaments

2. Territori, mediambient i energia: horts urbans, energies alternatives

3. Xarxes telemàtiques ciutadanes

4. Economia i consum alternatiu: finances socials, grups de consum

5. Espais autogestionats  

En l’actualitat s’hi apleguen ja més de 600 experiències, que poden ser visualitzades tant des d’una perspectiva territorial (totes les experiències que es troben en un municipi o en un barri) o temàtica (totes les experiències d’un camp determinat presents en el territori). Tot col·locant-se en el visor sobre l'ícona que representa cada una de les iniciatives es accedir a una petita fitxa que permet obtenir més informació sobre la mateixa, així com la forma de posar-se en contacte amb els seus impulsors. 

Un dels aspectes més interessants del projecte és que es tracta d’una aplicació interactiva, de tal forma que qualsevol ciutadà pot proposar la inclusió d’una iniciativa de la seva coneixença en el Mapa a través d’una senzilla aplicació. En les poques setmanes transcorregudes d’ençà que el procediment s’ha donat a conèixer són moltes les entitats i persones que han suggerit noves incorporacions, en un exercici exemplar de cartografia col·laborativa.

Resulta innegable que la definició d’allò que s’entén per innovació social no està de cap manera exempt de polèmica, tal com ja hem tingut ocasió de debatre aquí en algunes ocasions. Així mateix, el mètode emprès pot comportar, de manera inevitable biaixos en la informació. Però la consulta i estudi del Mapa és d’extraordinari interès: s’hi detecten ben clarament tant els potencials de l’esclat d’iniciatives, com les seves limitacions. Així, al costat de la diversitat i l’extensió territorial dels moviments pot detectar-se,  per exemple, la paradoxa que la seva presència és sovint més elevada en barris que compten amb un cert capital social i capacitat d’organització, que no són en molts casos, els més marginalitzats i més necessitats. Així, el Mapa, encara més si va creixent amb la col·laboració ciutadana, pot esdevenir un estri de gran utilitat tant des del punt de vista científic com cívic i polític.
L’estudi Barris desafavorits davant la crisi:segregació urbana, innovació social i capacitat cívica, es realitza a la Universitat Autònoma de Barcelona, amb el suport del programa RecerCaixa, i és coordinat pel politòleg Ismael Blanco.